El desembre congelat

El desembre congelat confús es retira;
abril, de flors coronat, tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
naix una divina flor
d'una ro-, ro-, ro-,
d'una sa-, sa-, sa-,
d'una ro-, d'una sa-,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa,
que a tot el món ocultà
la vista penosa.
Mes en una mitjanit
ve lo sol que n'és eixit
d'una be-, be-, be-,
d'una lla-, lla-, lla-,
d'una be-, d'una lla-,
d'una bella Aurora
que el cel enamora.

Quan l'Aurora hagué parit
lo Sol, que ja eixia
amb gran amor li ha dit:
"Veniu, vida mia,
preneu-me, diví Senyor
aquest caldo de licor
d'una ma-, ma-, ma-,
d'una me-, me-, me-,
d'una ma-, d'una me-,
d'una mamelleta
que per Vós és plena"

Arribaren els tres Reis
amb gran alegria,
adorant el Rei del Cel
en una establia.
Oferint-li tres presents
com són or, mirra i encens
a la Ma-, Ma-, Ma-,
a la re-, re-, re-,
a la Ma-, a la re-,
a la Mare pia
la Verge Maria.